Category Archives: Artículos

Tinença de gossos, civisme i salut pública

Permetin-me de bon principi contextualitzar la perspectiva des de la que faig aquest article: estimo molt no només els animals, sinó tots els éssers vius i tota la Naturalesa en el seu conjunt amb la qual formem una unitat indivisible, en la qual totes les espècies estem en interconnexió i interdependència.

Actualment però, els humans estem tant desconnectats de la nostra pròpia essència que hem perdut les referències dels ordres naturals en què es donen aquestes interconnexions.

Continue reading

Vius en una casa malalta?

Sovint les malalties no són degudes a la transmissió de virus o bacteris, sinó que a vegades es desenvolupen fruit del contacte diari amb agents que resulten patògens per al nostre  organisme. És el cas de les anomenades geopatologies, patologies que succeeixen en una zona en concret. Insomni, cansament i apatia són els símptomes més freqüents.

pdf llegeix l’article

1as. Jornades per a Una nova Perspectiva Educativa. Andorra 10 octubre 2015.

Aquest matí han arrencat les primeres Jornades Científiques per una Nova Perspectiva Educativa, organitzades per la doctora Àngels Codina. L’acte ha aplegat una vuitantena de persones al Centre de Congressos de la capital.

L’educació integral de les persones és una tasca multidisciplinària i que va més enllà dels mètodes tradicionals. Sovint aborda camps del creixement personal que passen per la potenciació de les intel·ligències múltiples, la biologia i altres camps del coneixement que tenen una llarga trajectòria d’investigació al darrere.

Un dels objectius d’aquestes ponències és seguir incidint en una idea que Codina fa tres legislatures que proposa: la incorporació d’aquesta manera de treballar als sistemes educatius, no només per als alumnes, sinó també per als docents.

Entre els assistents, una de les preocupacions formulades al torn de preguntes ha estat la de com poden conviure els ensenyaments tradicionals amb aquesta nova manera de fer i si hi pot haver un xoc de valors intergeneracional. Alguns dels ponents han afirmat que, amb el pas del temps, l’educació integral s’acabarà imposant de forma natural.

CONSTEl·LACIONS FAMILIARS. Una mirada clínica retrospectiva: juliol-1999 a gener-2005

Una mirada clínica, retrospectiva: Juliol-1999 a Gener-2005.
(Article publicat a la web de la Asociación Española de Constelaciones Familiares segons Bert Hellinger).
Des de que el seu creador, Bert Hellinger, va introduir aquest mètode a Espanya, l’he integrat al meu sistema terapèutic, del qual constitueix un excel·lent complement.

Resum:
-Breu referència històrica.
-¿Què succeeix en el treball de Constel·lació?
-Reaccions observades “a posteriori”.
-Reaccions “a priori”. Cas clínic il·lustratiu
-Altres observacions. Casos clínics.

Breu referència històrica:
Sóc Llicenciada en Medicina i Cirurgia per La Universitat de Barcelona i, des de principis dels anys noranta, investigo la relació: Cos- Ment- Camp Energètic Humà (integrant diferents coneixements mèdics, psicològics, filosòfics i de la física moderna); com a resultat de tot el que he elaborat el meu propi mètode terapèutic en l’àmbit de la Medicina Vibracional (es basa, científicament, en el concepte de camp de la física moderna) o Ontomedicina (com anomeno, específicament, a la meva praxi).

En aquest mètode es tracten, simultàniament, els nivells físic, emocional, mental i transcendent de l’Ésser Humà, sempre amb la participació conscient de la persona que, deixant de banda la condició de pacient esdevé agent de la seva pròpia salut i assumeix un paper actiu i responsable enfront la seva vida.

En aquest context, estic habituada als canvis positius en l’estil de vida i, per tant, en la salut de les persones.

L’any 1999, gràcies a la insistència de la meva germana -Carmen Codina-, vaig descobrir les Constel·lacions Familiars. Ella pretenia que jo, en la meva qualitat de metge, tenia que conèixer-les i practicar-les.
Em vaig adonar de seguida de la valuosa eina terapèutica que podien ser, però també vaig tenir molt clar que no estava al meu camí el practicar-les, ja en tenia prou amb la meva praxi habitual i la investigació oberta; a més, sincerament, veient la percepció i comprensió profunda que ella tenia de la mecànica constel·latòria, molt superior a la meva, em va semblar més sensat derivar-l’hi els pacients susceptibles de ser constel·lats.

A partir d’aquí he pogut constatar que, els canvis positius als que al·ludia anteriorment, eren més profunds i s’escurçava el temps de la teràpia.

Les Constel·lacions han resultat ser un magnífic coadjuvant del meu mètode terapèutic, així:
Amb l’Ontomedicina reestructurem els patrons d’ordre que restableixen la salut, treballant des del conscient i, indirectament, anem incidint en l’inconscient. Amb les constel·lacions incidim directament en l’inconscient, cosa que explica l’escurçament del temps de la teràpia.

Fins el moment actual, porto el seguiment clínic d’un centenar de pacients constel·lats i he fet algunes observacions que, potser, puguin ser-nos d’utilitat.

¿Què succeeix en el treball de Constel·lació?
Al meu entendre, se la pot comparar a una “cirurgia etèrica”.
Durant el treball constel·latori, s’allibera a l’espai -des d’on es possible veure – el que jo anomeno nus inconscient , generador de la problemàtica que presenta la persona. Un cop allí, sempre respectant els moviments i el ritme de l’Ànima (en el Silenci, a través del que ella s’expressa), el terapeuta (indicant els canvis de situació en l’espai i frases dirigides a l’ànima) va restablint el patró d’ordre pertinent a cada cas fins arribar, en el millor i la majoria d’ells, a la imatge de solució que es retornada a l’inconscient on, a partir d’ara, s’inicia el procés d’integració de l’ordre restablert, que anirà manifestant-se en canvis positius objectivables en la persona.

Reaccions observades “a posteriori”:
Per descomptat que cada cas és únic i segueix la seva pròpia dinàmica; però, més enllà d’això, són observables formes “genèriques” de reacció, a saber:
1-  La persona que identifica com a veritable la realitat que es mostra i, dins de lo emotiu que en la majoria dels casos resulta ser ( alliberació emocional terapeutica) , aquí el resultat sol ser ràpid i positiu.
2-  La persona que, després de la constel·lació, se sent “confosa”.
Això succeeix quan la informació conscient prèvia de la persona no coincideix amb la realitat inconscient que es mostra.
En aquest sentit, la “confusió” a la que al·ludeix el client és terapèutica, ja que és el resultat de la ruptura dels seus esquemes mentals patològics o no reals que, després del treball de constel·lació, poc a poc aniran reconstruint-se en el nou ordre mostrat per, finalment, integrar-lo conscientment.
3-  La persona que veu el que hi ha però no ho vol admetre, es queda mirant el problema. Aquesta és una situació difícil i perillosa, amb dos possibles accions :
a)  Existeix un temps d’autolament fins que accepta la realitat i es desbloqueja el procés cap a la solució.
b)  Cau en el vistimisme que és una “trampa mortal” per a no superar mai un problema. (Generador, al llarg del temps, de malalties invalidants).

Reaccions a priori:
Donat que, com ja he explicat, tracto a les persones abans de la constel·lació, he observat curiosament que, en alguns casos, hi ha moviments previs a la mateixa. (No sé si serà una constant o només alguna cosa puntual o està relacionat amb la teràpia enmig de la qual ha succeït).
Això sempre ha tingut lloc enmig d’una teràpia de la meva creació que he anomenat: Sessions d’Harmonització Energètica (SHE), que són un treball –profund i potent- dirigit des de la Consciència, on s’actua sobretot el Camp Energètic Humà (CEH).

Cas clínic 1
Dona de 30 anys en tractament psicoterapèutic des de fa dos mesos, per el shock i sentiments de culpa; la seva parella està en coma, perquè es va precipitar al vuit, des d’un 3r pis després d’una discussió.
En aquest cas, tinc les paraules escrites de la pacient ja que, agraïda, em va enviar un escrit amb les seves impressions sobre la teràpia rebuda.

“…Vaig realitzar dues constel·lacions, la primera va ser per treure’m els sentiments de culpa que encara tenia o havia de tenir respecte al tema de la meva exparella, que potser era el que més em costava de suportar en aquell moment.
Va ser molt ràpid i vaig poder comprovar que, en el que havia passat jo no hi tenia res a veure, el problema el tenia ell i jo, per desgràcia, vaig ser la que ho va haver de viure…”

(A la constel·lació, la qual vaig presenciar, es va evidenciar que: ell “no estava disponible per a ella” ja que estava “enganxat” a una història molt greu del seu sistema).

A la meva fitxa hi consta, en la sessió posterior a aquesta constel·lació: “Ara em sento neta”.

“… La segona era dins del marc familiar, aquesta va ser molt emocionant, es varen tocar punts que em varen deixar molt confosa perquè no em podia imaginar que un dels temes pendents tingués que veure amb el meu avi, però després em vaig calmar.
La setmana anterior a la constel·lació, mentre realitzava una sessió amb l’Àngels, vaig visualitzar als meus avis materns i a la meva tia, caminant i rient i, darrere d’ells, a la meva mare plorant, suposo que per sentir-se ignorada pels seus pares; en veure aquesta situació vaig sentir llàstima per la meva mare i, després de realitzar aquesta segona constel·lació vaig veure el sentit que podia tenir el que vaig experimentar en la sessió…”

Per la meva part en la meva Història Clínica, jo tinc registrat:
30-6-2004: Després d’uns dies de descans, la pacient sent que: ha estat com afrontant-se a la vida, se sent “alliberada”.
SHE: Ha notat com entrava en un remolí i veia el seu avi matern amb un aura blanca i que la llum l’hi passava a ella. Després ha vist als seus avis materns portant de la mà a la seva tia i a la seva mare, al darrere, plorant.
… Ho transcric perquè no sé si ens estem movent cap a la pròxima constel·lació, que serà el 11-7-2004…”
… A tot això, estava treballant damunt el 3r chakra i, al passar al 4t chakra, ha tornat al remolí i a la consciència “d’aquí”.

Altres observacions:
El meu parer és que les constel·lacions són un gran coadjuvant terapèutic. Com ja he explicat, jo les emmarco en el context general del meu mètode en Ontomedicina, on hi ha un acompanyament del pacient abans i després.
Encara que hi pot haver algun cas en el que, només amb la constel·lació es resolgui el problema, per exemple:

Cas clínic 2
Home de 49 anys, directiu d’una sucursal bancària, content amb els seu treball i la seva empresa. Des de fa sis mesos pateix angoixa, manca d’aire, fàstic al menjar, insomni, qualsevol petita cosa se li fa gran; ha estat de sobte, d’un dia per l’altre. Ara, a més, els dilluns l’angoixen, no aniria a treballar.
Casat amb una divorciada, amb una fillastra de 20 anys. Bon ambient familiar.
Família d’origen:
Explica una infantesa infeliç, els seus pares tenien problemes entre ells. Ell es sentia estimat per la mare, pel pare no.
Reconeix no tenir superada la mort dels seus pares (pare mort als 54 anys de silicosi, quan el pacient en tenia 24; mare morta als 80 anys, de càncer de pàncrees, quan ell en tenia 39.
Darrer de 6 germans (+ 2 avortaments). Germà 4 mort de petit.
Germá 3 mort quan tenia 39 anys (un més després de la seva mare).
Germà 2 mort als 44 anys (càncer de pulmó).
Germá 5 mort als 46 anys (càncer de pulmó).

Diu que les morts dels seus germans les té assumides.

A la constel·lació s’ordena respecte als pares. Després que, la Carmen li fes sentir els seus germans morts, en aquest punt s’abat, plorant a llàgrima viva, i s’adona de què “havia reprimit el seu dolor i que aquest era el llast que arrossegava”.

Després d’aquet fet “se sent un home nou, amb ganes de viure la vida i estar content”.
¡Alta immediata!!!

Reflexions respecte a aquest cas:
Amb la ment conscient ens enganyem moltíssim.
Els sentiments s’han expressar, en cas contrari, ens podem fer molt de mal a nosaltres mateixos.

Cas clínic 3
Home de 43 anys. Casat amb 4 fills, matrimoni feliç. Enamorat de la seva professió de fuster.
És el petit de 6 germans. Fa un any, durant les vacances de Nadal, el seu germà 5 va morir a casa seva d’un infart, el 22-12-2001. Creu que té aquesta mort superada.

El dia 30-12-2002, després d’una discussió amb la seva dona, en la que reconeix que es va exaltar més del normal, presenta: sensació de mareig, fred al cos, es veia mort a un sofà, sensació de mort, expressió de por al rostre (segons la seva dona), acut al servei d’urgències, on totes les proves que se li practiquen donen negatiu i el remeten al seu metge de capçalera per fer un control d’aprop (ja que es podria tractar d’un accident isquèmic transitori cerebral).
De llavors ençà està “baix”, sense ànim, no té alegria. Inversió del ritme de la son.

La sensació de mareig de vegades es desencadena amb gestos específics, ho localitza a nivell occipital per tot el que ho atribueix a un problema de cervicals. (3-1-2003).
Quatre dies després (7-1-2003), vaig d’urgència a casa seva on li faig una sessió d’harmonització energètica (SHE) (després de la que tinc la sensació d’haver allunyat un perill real) i, el dia següent, a la meva consulta, em confessa que li va anar excepcionalment bé que el va fer ser conscient de l’enorme tensió que tenia i que li va desaparèixer la idea de mort –perill real- que tenia.
Li recomano fer una constel·lació al més aviat possible, perquè intueixo quelcom d’estrany.

Resultat de la constel·lació a la qual vaig ser present:
Va ser summament emocionant i commovedora, el germà mort es volia acomiadar d’ell i agrair-li la manera que s’havia portat sempre amb ell, després d’acomiadar-se, va deixar el germà mort, descansant en pau a la vora dels pares.
Els atacs varen desaparèixer totalment. (Ja fa més d’un any).

© Dra. Àngels Codina Farràs.
Andorra la Vella 11- 02- 2005
E-mail: info@angelscodina.com

Tots aquests casos han estat constel·lats per Carmen Codina