Ontomedicina

 

Medicina Vibracional / Ontomedicina

autor: Martin Brofman

il·lustració camp energètic
autor: Martin Brofman

Breu ressenya històrica a propòsit del nom…

Medicina vibracional va ser el nom que vam escollir l’any 1992, juntament amb un col·lega Colombià, ­el Dr. S. Rojas, per anomenar el curs de Medicina que vam impartir al centre Nestinar de Barcelona (curs 1992-1993).

Vam fundar l’anomenada: Escuela de Medicina Vibracional Nestinar.

Ontomedicina (la medicina del Ser), és el nom amb el que denomino la meva praxi específica dins de la medicina vibracional. Fruit de la meva investigació personal, des de 1990, de la relació Cos-Ment-Camp Energètic Humà (CEH), on s’integren diversos coneixements mèdics, psicològics, filosòfics i de la física moderna, amb el conjunt de tots els que he elaborat el meu propi mètode terapèutic.

¿Què és la Medicina Vibracional/Ontomedicina?

Des del punt de vista filosòfic, és la consideració de l’Ésser Humà com a una unitat en sí mateix (cos-ment-esperit) i amb el seu entorn.

Des del punt de vista científic, la MV/O es basa en el concepte de camp de la física moderna, i és l’aplicació de la física d’Einstein i la moderna mecànica quàntica a la medicina.

Si apliquem el paradigma einstenià a l’esser humà, el podríem definir com un conjunt multidimensional de camps d’energia interconnectats (dels quals el cos físic seria solsament la part més densa, la de freqüència vibratòria més lenta).

En aquest camp energètic s’hi troben els nivells emocional-mental i trascendent-espiritual, dels que hem parlat al principi, cadascun dels quals correspon a freqüències vibratòries diferents del cos físic i successivament més elevades o subtils.

Tenim així el que podríem anomenar una anàtomo-fisiología subtil, que incideix directament en la ja coneguda del cos físic.

La salut és el resultat del nostre sistema d’energia subtil amb les forces del nostre vehicle físic i també amb les forces de la natura.

Les malaties en el seu origen no són físiques ; en una primera instància s’altera el flux d’energia del CEH i això es tradueix, a posteriori, en desequilibris neuro-endocrins i en les patologies físiques conegudes.

Per tant, si tractem les alteracions del CEH abans de què esdevinguin somàtiques, estem fent realment Medicina Preventiva.

Un cop desenvolupada la malaltia física, el tractament és causal.

Especificitats del sistema:

•  Es tracten malalts no malalties. Atenció individualitzada i específica.

•  El tractament atén simultàniament els diferents nivells de l’ésser, és a dir, a més del físic es tracten els nivells emocional, mental i transcendent.

•  Es reestructuren els patrons patològics fins a la consecució dels patrons d’ordre inicials, propis de l’estat de salut.

•  Finalment, el més important de tot, és que es requereix la participació conscient del malalt, que deixa de ser pacient i esdevé agent de la seva pròpia salut, adoptant així un paper actiu i responsable enfront la seva vida.